|
|
| (18 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} | | {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} |
| − | {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}}
| + | El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. |
| | | | |
| − | {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}}
| + | En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. |
| | | | |
| − | ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.==
| + | Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. |
| | | | |
| − | [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] | + | Aquí podeu [[Equip|conèixer l'equip]] del Cafè Filosòfic Pensa. |
| | | | |
| − | '''Biografia:'''
| + | {{#ifanon:| |
| | + | {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} |
| | | | |
| − | Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón.
| + | {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} |
| | + | }} |
| | | | |
| − | Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004.
| + | ---- |
| | | | |
| − | Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016).
| + | {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|?Descripcio Presentacio|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} |
| | | | |
| − | '''Resum:'''
| + | ---- |
| − | | |
| − | A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común.
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | '''Bibliografia:'''
| |
| − | | |
| − | [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva]
| |
| − | | |
| − | Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom.
| |
| − | | |
| − | Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos.
| |
| − | | |
| − | Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos.
| |
| − | | |
| − | Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos.
| |
| | | | |
| | + | {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} |
| | | | |
| | {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} | | {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} |
El Cafè Filosòfic sorgeix arran del Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura.
En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora.
Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà.
Aquí podeu conèixer l'equip del Cafè Filosòfic Pensa.
Raquel Pena Martínez (Santa Eulàlia de Ronçana, 1985) es va formar en Filosofia i es va donar a conèixer com a guanyadora del VI Premi Francesc Garriga de poesia (2021), amb una obra publicada per Adia Edicions, La Breu Edicions, Edicions del Buc i Cafè Central. A més, ha estat reconeguda amb la beca Montserrat Roig per un projecte centrat en la relació entre la dona, la cançó i la revolució industrial. D’uns anys ençà, co-coordina, juntament amb Sara Alier i Angel Tamayo, el Cafè Filosòfic Pensa, un espai de diàleg sobre pensament i ciutat situat a la llibreria La Central del Raval. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha exercit com a docent en diversos instituts públics de Catalunya i ha impartit seminaris de filosofia a la Fundació Universitària Martí l’Humà. Actualment, col•labora amb Joana Dark, un projecte sonor que explora les arrels rurals de les nostres tradicions i costums.
Oscar Jané Checa (1974) es Professor Titular d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015) i altres programes de recerca (entre 2005 i 2010). Ha realitzat els seus estudis d’Història a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. És Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col•lectives, la història local i els escrits personals. Ha fet els seus estudis universitaris a França. Codirigeix la revista de cultura Mirmanda (Perpinyà-Figueres) amb l'Eric Forcada i organitza sovint actes i debats en relació a temes sobre la cultura del país amb els amics i amigues de Mirmanda.
Jordi Riba és professor de Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona y professor visitant de la Universitat Paris8. Es membre associat del seu laboratori d’estudis i investigacions “Logiques contemporaines de la philosophie. La seva investigació actual se centra en el estudi de paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent como a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona: Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa: 2019), La crisis permanente (Barcelona: NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona: Gedisa: 2022); igualment, ha co- coordinat, La Fraternité réveillée, (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris: Harmattan, 2018); i, 33 conceptos para disolver las medidas político- sanitarias en la pandemia (Barcelona: Terra Ignota, 2021); Jean-Marie Guyau et ses contemporains, (Lyon, ed. ENS, 2023); Acontecimiento y prácticas emancipatorias (Barcelona, ed. Bellaterra, 2023); Maquiavelo y la materialidad de la teoría política (Barcelona, ed. Bellaterra, 2024).
| Acte |
Data |
Ponent
|
| DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA |
26 octubre 2024 |
Raquel Pena, Oscar Jané i Jordi Riba
|
| LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN. |
28 setembre 2024 |
Edgar Straehle
|
| EL SOMNI COM PROBLEMA FILOSÒFIC |
8 juny 2024 |
Miquel À. Riera
|
| FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT |
18 maig 2024 |
Simón Fernández Bianco
|
| UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |
16 març 2024 |
Daniel Gamper
|
| L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |
10 febrer 2024 |
Anna Pagès Santacana
|
| UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA |
13 gener 2024 |
Gerard Cisneros Cecchini
|
| LA RAZÓN FRENTE AL SUJETO (Y VICEVERSA) |
25 novembre 2023 |
José Manuel Bermudo
|
| LIRA Y ANALIRA, DEL CAMBIO DE SONIDO DEL SIGLO |
30 setembre 2023 |
Maria Salgado, Virginia Trueba, Selina Blansco
|
| LA MORT EN EL CINEMA |
3 juny 2023 |
Jaume Duran
|
| UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR |
20 maig 2023 |
Jordi Riba
|
| EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS |
25 març 2023 |
Stefania Fantauzzi
|
| LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. |
25 febrer 2023 |
Maria Elizalde
|
| INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant. |
28 gener 2023 |
Victor Gómez Pin
|
| ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES |
17 desembre 2022 |
Bernat Castany Prado
|
| IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE |
19 novembre 2022 |
Andrea Soto Calderón
|
| ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL? |
15 octubre 2022 |
Luis Roca Jusmet
|
| LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES: UNA FALSA DICOTOMIA |
21 maig 2022 |
Antonio Gómez Villar
|
| LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO |
26 març 2022 |
IGNACIO CASTRO REY & JOAN-CARLES MÈLICH
|
| L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |
19 febrer 2022 |
Montserrat Jufresa
|
| SIMONE WEIL, "PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA" UN PROJECTE IMPRACTICABLE? |
11 desembre 2021 |
Rosa Rius Gatell
|
| POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL |
27 novembre 2021 |
Lluís Pla Vargas
|
| L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA |
30 octubre 2021 |
Pere Lluís Reverté
|
| PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA |
5 juny 2021 |
Laura Llevadot Pascual
|
| LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD |
15 maig 2021 |
Daniel Inglada Carratalà;, Manuel Villar Pujol; Oriol Leira Berenguer
|
| DE LA LECTURA I EL MÓN |
10 abril 2021 |
Joan-Carles Mèlich
|
| Capitalismo, Pandemia e Ideología |
5 juny 2020 |
Ricardo Espinoza Lolas
|
| CANCEL·LAT La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia |
21 març 2020 |
Daniel Inglada, Manuel Villar i Oriol Leyra
|
| Mandición contra el Capitalismo |
8 febrer 2020 |
Ricardo Espinoza Lolas
|
| Finitud, lectura i incertesa |
18 gener 2020 |
Joan-Carles Mèlich
|
| Tot passejant per la Filosofia |
30 novembre 2019 |
Manel Codina i Massons, Lluís Cerarols i Cortina
|
| Anti-natalismo: el problema de crear seres humanos y los límites de la ética |
19 octubre 2019 |
Rubén Omar Mantella
|
| Les ciències i filosofia de la comèdia: de Plató a la psicologia i més enllà. |
28 setembre 2019 |
Albert Carlavilla
|
| "Je pourrais m'arrêter ici". Filosofia davant la Intel·ligència Artificial. |
8 juny 2019 |
Alina Mierlus
|
| La llibertat no és cap regal |
18 maig 2019 |
Stefania Fantauzzi
|
| ¿Es la filosofía una forma de vida? |
6 abril 2019 |
Luis Roca Jusmet
|
| La ecología desde una mirada filosófica budista |
9 març 2019 |
Joan Bähr
|
| El terrorismo sostenible de la estética |
2 febrer 2019 |
Ignacio Castro Rey
|
| Contra la metafísica i altres absoluts |
15 desembre 2018 |
Joan-Carles Mèlich
|
| Tres tópicos a deshacer antes de hacer filosofía |
24 novembre 2018 |
Nemrod Carrasco
|
| Populismo: para una crítica del concepto |
27 octubre 2018 |
Antonio Gómez Villar
|
| Diálogo entre dos máximos idiotés: genealogía de lo (casi) mental |
29 setembre 2018 |
Marco Morgante, Rubén Omar Mantella
|
| La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |
23 juny 2018 |
Pau Castell Granados
|
| Invocando el espíritu de Nietzsche |
28 abril 2018 |
Joan González Guardiola
|
| La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |
24 març 2018 |
Antonio Castilla Cerezo
|
| La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |
24 febrer 2018 |
Miguel Candel Sanmartín
|
| El principi polític de la fraternitat |
28 octubre 2017 |
Angel Puyol
|
| Las trampas de la solidaridad |
18 juny 2017 |
Martha Palacio Avendaño
|
| Los sentidos de la vida |
13 maig 2017 |
José Martínez
|
| Vulnerabilitat i violència |
17 abril 2017 |
Maria Dolors Renau i Manent
|
... més resultats
| diumenge | dilluns | dimarts | dimecres | dijous | divendres | dissabte |
|
27
|
28
|
29
|
30
|
31
|
1
|
2
|
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23
|
|
24
|
25
|
26
|
27
|
28
|
29
|
30
|
