LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD. LA DERIVA IDEOLÓGICA DE LA NEUROCIENCIA
| Data | 2020/03/21 |
|---|---|
| Lloc | La Central Raval a les 11 h |
| Titol | CANCEL·LAT La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia |
| Ponent | Daniel Inglada, Manuel Villar i Oriol Leyra |
| Descripció | Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia.
Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. |
| Bibliografia | La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt
Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 |
El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell.
Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ...
Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa.
Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse?
Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia.
