Acostumat a pensar que la mort no és res per nosaltres.
| Data | 2022/12/17 |
|---|---|
| Lloc | La Central Raval |
| Titol | ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES |
| Ponent | Bernat Castany Prado |
| Descripció | Bernat Castany Prado és llicenciat amb premi extraordinari en Filosofia i Filologia hispánica. És doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’escepticisme a l’obra de Jorge Luis Borges” i PhD en Estudis culturals per la universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi “Literatura postnacional a Hispanoamèrica”. Ha publicat els llibres Una filosofía del miedo (Anagrama, 2022), Pensamiento crítico ilustrado (Thule, 2022), Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), Literatura posnacional (Editum, 2007) i Antología crítica de la poesía modernista hispanoamericana (Alianza, 2009). Ha publicat diversos articles a revistas com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista chilena de literatura, Anales de Literatura Hispanoamericana, Romance notes, Monteagudo, Analecta Malacitana, Revista de filosofía, Iberoamericana, Pasavento o Pliego suelto. Col•labora de forma habitual en diaris com El País, Zenda Libros o Pliego Suelto. Actualment és profesor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. |
| Bibliografia | Bakewell, Sarah, Cómo vivir o Una vida con Montaigne, Ariel, Barcelona, 2012.
Cabanas, Edgar e Illouz, Eva, Happycracia, Paidós, Barcelona, 2019. Castany Prado, Bernat, Una filosofía del miedo, Anagrama, Barcelona, 2022. Castany Prado, Bernat, Pensamiento crítico ilustrado, Thule, Barcelona, 2022. Delumeau, Jean, El miedo en Ocidente, Madrid, Taurus, 2012 [1978]. Empírico, Sexto, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 1993. Epicuro, Obras completas, edición de José Vara, Madrid, Cátedra, 2009. Greenblatt, Stephen, El giro, Crítica, Barcelona, 2014. Hadot, Pierre, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006. Hadot, Pierre, La filosofía como forma de vida, Alpha Decay, Salamanca, 2009. Hadot, Pierre, No te olvides de vivir. Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales, Siruela, Madrid, 2010. Lucrecio, La naturaleza, traducción de Francisco Socas, Madrid, Gredos, 2003. Montaigne, Michel, Ensayos, 3 vols., Madrid, Cátedra, 2006. |
La por té la capacitat de deformar el nostre coneixement, d’ apartar-nos de la realitat, d’impedir la consecució d’una “bona vida bona” i de desfer tot lligam polític democràtic. Per això la por és la bèstia negra de la filosofia. I gairebé tots els filòsofs han pensat sobre ella, sota ella i a dintre d’ella. I alguns d’ells, com Epicuri, Lucreci, Diògen, Pirró d’Elis, Montaigne, Spinoza o d’Holbach van tenir com a principal objectiu resistir-s’hi. Els quatre grans fronts d'aquesta guerra filosòfica contra la por són: (1) el de la cognoscitiva, on l'estudi de la natura, l'ús de la raó i l'acceptació tranquil•la de la nostra ignorància haurien de revertir les ansietats i fantasies que la por ens infligeix; (2) el de l'ontologia, on l'assumpció d'una concepció realista i la freqüentació joiosa de la varietat del món contrarestarien les temptacions de l'idealisme i el nihilisme; (3) el de l'ètica, on l'hedonisme epicuri i l'alegria spinoziana s'oposarien a l'anhedonia impotent i egoista del terror; (4) i el de la política, on la restauració d´un llaç social democràtic bloquejaria les fantasies compensatòries que ens inoculen els “mercaders de la por”. Tot això amb l'objectiu de crear un valor comú que faci a tots els ciutadans dignes de governar i de governar-se. Però el gran obstacle de tot el projecte filosòfic és la temptació de la teoria, que es contenta amb les idees, sense arribar a incorporar-les. No obstant, la història de la filosofia ens ofereix una llarga tradició d’exercitacions filosòfiques que autors com Pierre Hadot, Martha Nussbaum i Michel Foucault van estudiar. En aquesta xerrada ens centrarem en aquella família d’exercitacions que tenien com a objectiu vèncer la por: el tetrapharmakon dels epicuris, els trops dels escèptics, els assajos de Montaigne, etc.
