Propietat:Descripcio Presentacio
De Cafè Filosòfic Pensa
Aquesta és una propietat del tipus Text.
"
Resum:
"Em podria aturar aquí." És una frase prestada de Catherine Malabou, que fa uns anys escrigué en un assaig titulat "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?" on explora una possibilitat de reflexionar sobre la Intel·ligència Artificial o, millor dit, sobre les tres metamorfosis de la intel·ligència. "Em podria aturar aquí" té un doble sentit: per una part, ens mostra la inquietud que ens generen aquestes tecnologies i, per l'altra, mostra com la filosofia a vegades es queda a l'altre costat de la ciència, ignorant qüestions clau com els darrers desenvolupaments en la biologia, la física o les tecnologies digitals.
El filòsof Jacques Derrida en un dels seus textos sobre la fundació del "Collège International de Philosophie" es refereix a la intel·ligència artificial com a tecnologia de traducció. I, més recentment, el nou realisme encapçalat pel Markus Gabriel afirma que la intel·ligència artificial no existeix.
En aquesta sessió ens aproparem a tots aquests debats i intentarem veure d'on es pot pensar allò que avui és el hype du jour i intentarem plantejar la pregunta: "No és, potser, la idea de la intel·ligència artificial més antiga que ens pensem, remuntant-se als inicis de la filosofia?" +
A
Rubén O. Mantella (Buenos Aires, 1988) es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona, donde ha completado un Máster de Investigación con una tesis sobre John Dewey. Ha colaborado en la traducción al italiano de Macrofilosofía de la Globalización y del Pensamiento Único (G. Mayos, 2016). Se dedica a la docencia y a la divulgación. Sus áreas de interés incluyen la corriente pragmatista, la filosofía moral y la literatura del siglo XX. +
Marina Garcés (Barcelona, 1973), és filòsofa i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia pels Reptes contemporanis i el grup de recerca Mussol. És autora de múltiples llibres traduïts a diferents llengües i col•labora habitualment amb projectes col•lectius, mitjans de comunicació i institucions culturals. Entre d'altres projectes, és co-directora de l'Escola de pensament i impulsora del col•lectiu Espai en Blanc. +
Bernat Castany Prado és llicenciat amb premi extraordinari en Filosofia i Filologia hispánica. És doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’escepticisme a l’obra de Jorge Luis Borges” i PhD en Estudis culturals per la universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi “Literatura postnacional a Hispanoamèrica”. Ha publicat els llibres Una filosofía del miedo (Anagrama, 2022), Pensamiento crítico ilustrado (Thule, 2022), Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), Literatura posnacional (Editum, 2007) i Antología crítica de la poesía modernista hispanoamericana (Alianza, 2009). Ha publicat diversos articles a revistas com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista chilena de literatura, Anales de Literatura Hispanoamericana, Romance notes, Monteagudo, Analecta Malacitana, Revista de filosofía, Iberoamericana, Pasavento o Pliego suelto. Col•labora de forma habitual en diaris com El País, Zenda Libros o Pliego Suelto. Actualment és profesor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. +
C
Dos amigos que no se ven hace mucho tiempo vuelven a encontrarse. Uno ha dedicado su vida a la filosofía, el otro a las redes sociales. Unidos en la infancia, han tomado caminos radicalmente diferentes, pero delante de una cerveza tropiezan ante la misma antigua pregunta: ¿quién soy? ¿que significa siquiera ser “alguien”? ¿Que es el “yo”?
Desde las profundidades de la psyché platónica, pasando por el Feng Shui y la auto-ayuda; desde el debate moderno sobre la lucha entre pasiones y razón, hasta el debate contemporáneo entre pensamiento positivo y cinismo postmoderno, se llegará al problema actual, científico y filosófico, de explicar aquella cosa extraña que llamamos “mente”.
Imitando a Platón, a través de un diálogo entre un sabio y un “modernillo”, rendimos homenaje, con ironía, al intento occidental de encontrar una respuesta a estas preguntas fundamentales. Sócrates estaría orgulloso.
Platón, con lo de la imitación, no tanto. +
José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994).
Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros.
En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015).
Tractament amb més detall del tema de la "ciutat malalta" que apareix a La Mort a Venècia i la seva relació amb La República de Plató. +
En aquest Cafè reflexionarem envers aquesta qüestió, a partir del relat de Clarín "El duo de la tos" i de les idees de Heidegger sobre la responsabilitat existencial. +
Reflexions sobre la vulnerabilitat humana i el seu significat, tot cercant el per què de les respostes que sol generar, tot sovint en forma de violència i victimització. Es valorarà si hi ha altres formes de resposta. +
La tesi de Benjamin acabada pocs dies abans de la seva mort representa encara avui en dia un repte hermenèutic. Es tracta d'un text críptic que ajunta pensaments aparentment inconciliables: messianisme hebraic i materialisme històric, tradició i redempció. La conflictivitat en Walter Benjamin es dóna en la història mateixa, els vencedors dicten la seva auto-narració i no queda lloc en la història ni tan sols record possible per qui ocupa el lloc dels perdedors. +
La qüestió de l'hospitalitat, que ha estat plantejada en la filosofia contemporània per Levinas i Derrida, xoca de ple amb el principi de sobirania de l'Estat-nació. +
Arran de la Crisi de 2008 ha ressorgit una problemàtica que ens remet a temps d’Entreguerres: “pot sobreviure el capitalisme?”. Per tal de respondre a aquesta qüestió recuperem les polèmiques reflexions de Joseph Schumpeter entorn de la destrucció creadora tot analitzant les “raons” del capitalisme. +
A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. +
Vivim un present complex i contradictori, on la filosofia és rebutjada en molts àmbits, tot i ser una de les necessitats intel·lectuals i vitals més peremptòries. Avui la filosofia ha d’oferir coordenades bàsiques i crítiques per entendre la complexitat d’una modernitat “líquida”, caòtica, dispersa, angoixant, atemorida… però tremendament seductora. També ha de fer possible una vida que vagi més enllà de la dualitat castradora del treball i la competitivitat per una banda, i –per l’altra- els més banals consum, diversió, distracció, aparença, espectacle… +
Des de Parmènides i Plató, la filosofia occidental s'ha configurat fonamentalment com una "metafísica", com un pensament edificat sobre principis segurs i ferms, indubtables i universals, aliens al temps, al dolor i a la història. En front aquesta tradició, una filosofia literària reivindica un "univers heraclià", en el que la vida es contempla com un "joc d'interpretacions" que serveis de melodia per pensar una ètica de la finitud, del desig, de la memòria i de la compassió. +
La admirativa contemplación de lo que es: 1. El saber contemplativo de lo que es; 2. La admiración como principio; 3. La vida teórica; 4. La falsa admiración; 5. Sospecha vs. amor +
Aristòtil és un clàssic i mai passarà de moda. La seva ètica i, en especial, la teoria de les virtuts, és una eina bàsica per entendre els problemes ètics de l'actualitat. Una ètica centrada en la creació de costums i formació del caràcter de les persones. Relacionats amb els llibre d'Ètica, la Retòrica i la Política donen moltes lliçons que avui no hauríem d'ignorar. +
A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. +
Una reflexió sobre l'evolució de la institució del treball. (Recomana la lectura del llibre “El derecho a la pereza” de Paul Lafargue) +
La filósofa María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 - Madrid, 1991), buscó desde un inicio la fuente escondida original de donde surgían filosofía y poesía, como ella misma escribió. Hizo suyo el término Razón poética, anclado profundamente en el pensamiento de Nietzsche y Schopenhauer, pero también de Antonio Machado y Unamuno. Continuó su trayectoria del pensar en tres direcciones experienciales: la unión de pensamiento y arte, el exilio como estudio del ser, la investigación alrededor de los sueños.Otros asuntos como el papel de la mujer, la historia o España como problema también fueron ampliamente tratados por la filósofa pero haremos un recorrido por sus tres grandes temas para introducirnos en su pensamiento. +
