FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUÏTAT
| Data | 2024/05/18 |
|---|---|
| Lloc | |
| Titol | FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT |
| Ponent | Simón Fernández Bianco |
| Descripció | Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista. |
| Bibliografia | Hopkins, J. (2022). Meditación en la vacuidad. Luciérnaga.
Bianco, S. (2023). Libérate de las emociones negativas. Luciérnaga. Newland, G. (2010). Apariencia y realidad. Ediciones Dharma. Zopa Rimpoché, L. (2021). Transformar problemas en felicidad. Ediciones Dharma Goleman, D. &Cols. (2003). Emociones destructivas. Kairós. |
La vacuïtat és un concepte central en la psicologia i filosofia budista. Vacuïtat significa absència de quelcom, allò del que estan desproveïts els fenomens. S’exposarà la concepció de Buda de com existeix la realitat a diferents nivells, explicant la visió final, la més profunda, la que va exposar Buda en el segon gir de la roda del Dharma, aquella continguda a l’escola prasanguika-madyamika, que parla sobre l’absència d’existència inherent dels fenomens i del jo, així com la relació que té la ignorància cognitiva (avidya̅, ma rig pa) amb el patiment (duḥkha, sdug bsnġal) i les emocions negatives (klesha, nyon mongs). Les emocions negatives tals com l’aferrament, l’aversió, l’ansietat, la por, la ira, els gelos, la baixa autoestima, l’orgull, etc. són les principals responsables del patiment que habitualment experimentem, i totes provenen de diferents nivells de cognició errònia de la realitat.
