Propietat:Descripcio Presentacio
De Cafè Filosòfic Pensa
Aquesta és una propietat del tipus Text.
C
Qui no s'ha mirat mai al mirall i s'ha fet aquesta pregunta? Una pregunta que amaga, en el fons, la inquietud que suposa que la resposta sigui "no". Tanmateix, quan ens preguntem si som normals ho fem respecte a què exactament? No ser normal és ser inferior? desviat? estrany? estrambòtic? perillós?. L'estigmatització d'allò que no respon a la norma és l'efecte i la conseqüència de la configuració històrica de tot un procés de normalització on hi ha implicades no poques conseqüències socials i polítiques. Perquè... avui en dia que tots estem "empastillats" d'angoixes i ansietats, que tots som sospitosos en potència al que cal vigilar i enregistrar constantment... què vol dir la normalitat? +
Calificamos a ciertas personas de dichosas porque sus vidas estuvieron llenas de sentido, y sentimos, a veces, la angustia de que nuestra vida podría no tener sentido. Pero ¿qué quiere decir que la vida tiene sentido? ¿qué sería lo problemático de que no lo tuviera? ¿debería la vida tener un sentido único? El objetivo de la charla es presentar algunas discusiones recientes sobre estas cuestiones. +
Análisis de los aspectos filosóficos y literarios de la novela de Thomas Mann La muerte en Venecia (1912). La consideración del simbolismo del relato y su relación con la mitología, con la belleza, con la muerte y con la música, así como la lectura del diálogo el Fedro de Platón, aludido en el texto de Mann, guían el comentario interdisciplinar de un clásico de la literatura universal que no cesa de interrogarnos. +
Avui dia ens costa nolt sortir del paradigma del poder i sembla que aquest sigui omnipresent i ho cobreixi tot. Fins i tot els seus moviments d'oposició es plantegen en termes com el contrapoder i evidencien la dificultat d'esquivar aquesta paraula. Paradoxament, el concepte arendtià d'autoritat ens permet plantejar una alternativa a aquest model que fins ara no ha sigut suficient tinguda en compte. A partir d'Arendt podem rescatar l'especificitat originària de l'autoritat i mostrar en què es diferencia d'altres fenòmens com l'esmentat poder, però també la violència i sobretot l'autoritarisme. +
El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. +
D’ençà unes dècades, més concretament, des de l’aparició del primer ordinador, el desenvolupament de les tecnologies s’accelera més i més. L’ordinador, les tecnologies web, el món dels sensors, la Internet de les coses o tot allò al voltant del “big data” - ens pot fer la impressió que està canviant aspectes fonamentals de la humanitat. Però, és això realment un canvi? I si ho és, com ho podem pensar? Queden la filosofia i les humanitats obsoletes davant les noves tecnologies o bé aquestes representen una oportunitat per al pensament filosòfic? +
Las limitaciones de la racionalidad (tanto teórica como práctica) en asuntos como los subproductos, las cuestiones metafísicas o los intentos de construcción deliberada de órdenes sociales perfectos (utopías políticas). +
Una gran part dels historiadors del pensament han fet seva la tesi segons la qual la filosofia (i també la ciència física) seria el resultat de “pensar a la manera dels grecs”. En qualsevol cas que la filosofia hagi sorgit en un marc lingüístic i cultural donat (Jònia o la Vall del Nil) no és obstacle perquè tota llengua local pugui acollir-la, és a dir perquè constitueixi un potencial patrimoni de la sencera humanitat. +
Vayamos por partes, como el genetista o el descuartizador o el forense. El virus corona (mal llamado en castellano «coronavirus») o como se le dice hoy internacionalmente a la enfermedad por sus siglas en inglés, la COVID-19 (el virus se llama técnicamente SARS-CoV-2 y es un tipo de coronavirus) es otro virus (estamos rodeados de ellos), un cierto «en sí» (un an sich, diría un hegeliano), que aparece en este planeta, en China, ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, a fines del 2019, ya sea por el motivo que sea (se dice de todo: desde castigo divino contra la nueva Sodoma planetaria a virus creado en Estados Unidos para dañar la imagen y la economía de los chinos, pasando por un humano que comió algo «vivo» que no debía comer, etcétera), y que, como todos los virus, trae una cierta «actualización» «para nosotros» (un für uns también hegeliano), los humanos (porque al parecer a nuestras mascotas no les hace nada o muy poco); hoy más que nunca, los europeos «aman» con todo a sus perros, porque gracias a ellos pueden salir de su aburrido confinamiento que les genera la improductividad capitalista (luego se deprimen; el encierro les trae la presencia del vacío nihilista de la propia realidad que nos constituye).
En tan solo cinco meses, la COVID-19 nos está generando mucho dolor e incertidumbre, miles de muertos en todo el planeta (luego el virus es pandémico, pero nunca tan letal como la influenza, la malaria, el virus del Ébola u otras enfermedades actuales y menos del pasado, aunque siguen presentes: viruela, cólera, etcétera), tiene colapsado los sistemas sanitarios de los países (en especial los latinos, que son poco previsores: España, Francia, Italia y Sudamérica, etcétera); el miedo confina en sus hogares a personas y familias (más de 3.000 millones de humanos estuvieron confinados en más de ciento ochenta y cinco países), cierra las fronteras de los países y, en definitiva, ha paralizado a este pequeño planeta en su distribución y producción de capital. Y ha generado la necesidad abrupta de reflexionar sobre el sentido de nuestras vidas en pleno 2020.
La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. +
D
Raquel Pena Martínez (Santa Eulàlia de Ronçana, 1985) es va formar en Filosofia i es va donar a conèixer com a guanyadora del VI Premi Francesc Garriga de poesia (2021), amb una obra publicada per Adia Edicions, La Breu Edicions, Edicions del Buc i Cafè Central. A més, ha estat reconeguda amb la beca Montserrat Roig per un projecte centrat en la relació entre la dona, la cançó i la revolució industrial. D’uns anys ençà, co-coordina, juntament amb Sara Alier i Angel Tamayo, el Cafè Filosòfic Pensa, un espai de diàleg sobre pensament i ciutat situat a la llibreria La Central del Raval. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha exercit com a docent en diversos instituts públics de Catalunya i ha impartit seminaris de filosofia a la Fundació Universitària Martí l’Humà. Actualment, col•labora amb Joana Dark, un projecte sonor que explora les arrels rurals de les nostres tradicions i costums.
Oscar Jané Checa (1974) es Professor Titular d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015) i altres programes de recerca (entre 2005 i 2010). Ha realitzat els seus estudis d’Història a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. És Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col•lectives, la història local i els escrits personals. Ha fet els seus estudis universitaris a França. Codirigeix la revista de cultura Mirmanda (Perpinyà-Figueres) amb l'Eric Forcada i organitza sovint actes i debats en relació a temes sobre la cultura del país amb els amics i amigues de Mirmanda.
Jordi Riba és professor de Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona y professor visitant de la Universitat Paris8. Es membre associat del seu laboratori d’estudis i investigacions “Logiques contemporaines de la philosophie. La seva investigació actual se centra en el estudi de paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent como a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona: Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa: 2019), La crisis permanente (Barcelona: NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona: Gedisa: 2022); igualment, ha co- coordinat, La Fraternité réveillée, (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris: Harmattan, 2018); i, 33 conceptos para disolver las medidas político- sanitarias en la pandemia (Barcelona: Terra Ignota, 2021); Jean-Marie Guyau et ses contemporains, (Lyon, ed. ENS, 2023); Acontecimiento y prácticas emancipatorias (Barcelona, ed. Bellaterra, 2023); Maquiavelo y la materialidad de la teoría política (Barcelona, ed. Bellaterra, 2024).
Doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualmente professor titular de Filosofia de l'Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i el darrer La fragilidad del mundo (2021). +
E
Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política i, sobretot, al pensament de Hannah Arendt i Günther Anders, autors sobre els quals ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora dels llibres de Hannah Arendt Participar del món (Lleonard Muntaner, 2020) dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945 i La desobediència civil (Lleonard Muntaner, 2022) i del volum de Günther Anders L’home dalt del pont (Club Editor, 2023). +
Miquel À. Riera és psicoanalista i subdirector de la llibreria La Central. Va estudiar a la Université Paris-IV La Sorbonne, a la Université Lyon-III Jean Moulin i a la Universitat de Barcelona. Dins de l'àmbit psicoanalític es va formar en l'orientació freudiana i lacaniana a l'École Lacanienne de Psychanalyse, l'Association Lacanienne International i al Fòrum psicoanalític de Barcelona, entre d'altres. És membre del Fòrum Psicoanalític de Barcelona i soci d'Apertura para Otro Lacan (APOLa), associació que es dedica a investigar noves lectures i clíniques derivades de l'obra de Jacques Lacan. A més, participa en diferents espais de supervisió de casos i des del 2018 ha impartit múltiples cursos i tallers sobre l'obra de Lacan, la psicoanàlisi actual i les seves relacions amb el pensament i les ciències socials contemporànies. +
No soportamos la existencia, de ahí su estetización obligatoria. Darle una alta definición a lo cotidiano es una manera de tapar el desierto en el que vivimos, un vacío que ni siquiera se atreve a ser feo. Publicidad, marcas de ropa, tatuajes, diseño, peluquería, maquillaje, urbanismo y cirugía estética nos protegen de la espantosa uniformidad que, en el fondo, nos invade.
Cuando la estetización de lo cotidiano triunfa, la policía ya no es necesaria, pues la vida de cada uno se integra en la espontaneidad de las emociones ciudadanas. De ahí el papel preponderante de la publicidad y la vigilancia de la socialización, con el consiguiente terrorismo sonriente de la moda y la imagen. +
F
Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista. +
Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica).
Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia).
La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). +
I
Doctora en Filosofía, profesora de Estética y Teoría del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona. Además de su actividad docente, realiza un proyecto de investigación artística en relación a los funcionamientos de las imágenes en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona. Sus líneas de investigación se centran en las transformaciones de la experiencia estética en la cultura contemporánea, la crítica, la investigación artística, el estudio de la imagen y los medios, así como en la relación entre la estética y la política.
Ha escrito diversos artículos académicos, capítulos de libros y textos para catálogos de artistas. Entre sus publicaciones recientes destaca su libro Le travail des images junto a Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020; Imaginación material, Metales Pesados 2022. +
Biografia:
Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc.
En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany. +
L
Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. +
