Diferència entre revisions de la pàgina «L'AMOR I L'AMISTAT EN LAFILOSOFIA EPICURIA»
(Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/03/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |Ponent=Montserrat Jufresa |Descripcio presentacio=Montserrat Jufres...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Acte | {{Acte | ||
− | |Data=2022/ | + | |Data=2022/02/19 |
|Lloc=La Central Raval | |Lloc=La Central Raval | ||
|Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA | |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |
Revisió de 17:11, 9 feb 2022
Data | 2022/02/19 |
---|---|
Lloc | La Central Raval |
Titol | L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |
Ponent | Montserrat Jufresa |
Descripció | Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. |
Bibliografia | Calame, C., L’amore in Grecia, Roma-Bari 1984.
Diògenes Laercio, Vidas de los filósofos ilustres, int., trad. y notas de Carlos García Gual, Madrid 2007. Epicur, Lletres, text revisat i trad. de Montserrat Jufresa, Barcelona, FBM,1975. Epicuro, Obras, estudio preliminar y traducción de Montserrat Jufresa, Madrid 1991. Epicur, Ètica, trad. de Montserrat Jufresa, Cànoves i Samalús, Proteus, 2008. Epicur, Sobre la felicitat, trad. de Jordi Cornudella, Alella, Vibop, 2021. Fraisse, Jean Claude, PHILIA. La notion d’amitié dans la philosophie antique, Paris, Librairie philosophique J.Vrin, 1974. García Gual, C., Epicuro. Ética. Génesis de una moral utilitària, Barcelona 1974. García Gual, C., Epicuro, Madrid 1981. Jufresa, M., «Love in Epicureism», a Storia, Poesia e Pensiero nel mondo antico. Studi in onore di Marcello Gigante, Nàpols 1994, 299-312. Lledó, E., El epicureísmo, Barcelona 1984. Lucreci, De la Natura, text revisat i trad. del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, FBM, vol. I, 1923; vol II, 1928. Mossé, C., La femme dans la Grèce antique, Paris 1983. |
La filosofía d’Epicur (342- 270 a.C.) vol aconseguir que els homes, les dones, els esclaus, els joves i els vells, aprenguin a ser feliços. I recomana, per assolir la felicitat, l’estudi de la naturalesa i desprendre’ns de falses creences relatives a la divinitat, a la mort, al dolor i a la idea que tenim d’allò que constitueix un bé. Per a Epicur el bé és el plaer, però no ens hem d’equivocar quan el triem. Gaudir de la serenitat i tranquil•litat d’esperit que significa ser feliç requereix dur a terme una anàlisi acurada d’allò que és realment necessari per a nosaltres, saber que obtenir-ho no és difícil i viure d’acord amb aquests principis. Amb la finalitat, doncs, d’aconseguir una vida feliç, la filosofia epicúria reflexiona sobre com hem de gestionar les emocions de l’amor -eros- i de l’amistat -philia-.