Diferència entre revisions de la pàgina «Finitud, lectura i incertesa»
(Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Ponent=Joan-Carles Mèlich }}».) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
|Data=2020/01/18 | |Data=2020/01/18 | ||
|Lloc=La Central Raval | |Lloc=La Central Raval | ||
| + | |Titol=Finitud, lectura i incertesa | ||
|Ponent=Joan-Carles Mèlich | |Ponent=Joan-Carles Mèlich | ||
| + | |Descripcio presentacio=Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona. | ||
| + | Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). | ||
| + | Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia). | ||
| + | La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). | ||
| + | |Bibliografia=Mèlich, J.-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). | ||
}} | }} | ||
| + | L’humà es un ésser finit, un ésser contingent hereu d’una gramàtica, d’un conjunt de signes, símbols, normes i gestos. Però també ho és d’una biblioteca, és a dir, d’una sèrie de relats, de situacions i de personatges que configuraran la seva vida. En el seu dia a dia, els humans es relacionen amb altres éssers (humans, animals i objectes). Les relacions amb els objectes materials (poc estudiades en la gran tradició metafísica) formen part inesquivable de la condició finita. Però no tots els objectes tenen la mateixa naturalesa. Els llibres són “coses matèriques”, tenen una vida corpòria, i des d’aquesta perspectiva la lectura apareix com l’obertura a una alteritat que trenca els projectes i les expectatives del jo. Un jo lector té una identitat incerta que, en qualsevol moment, pot esdevenir monstruosa. | ||
Revisió de 14:52, 4 gen 2020
| Data | 2020/01/18 |
|---|---|
| Lloc | La Central Raval |
| Titol | Finitud, lectura i incertesa |
| Ponent | Joan-Carles Mèlich |
| Descripció | Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia). La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). |
| Bibliografia | Mèlich, J.-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). |
L’humà es un ésser finit, un ésser contingent hereu d’una gramàtica, d’un conjunt de signes, símbols, normes i gestos. Però també ho és d’una biblioteca, és a dir, d’una sèrie de relats, de situacions i de personatges que configuraran la seva vida. En el seu dia a dia, els humans es relacionen amb altres éssers (humans, animals i objectes). Les relacions amb els objectes materials (poc estudiades en la gran tradició metafísica) formen part inesquivable de la condició finita. Però no tots els objectes tenen la mateixa naturalesa. Els llibres són “coses matèriques”, tenen una vida corpòria, i des d’aquesta perspectiva la lectura apareix com l’obertura a una alteritat que trenca els projectes i les expectatives del jo. Un jo lector té una identitat incerta que, en qualsevol moment, pot esdevenir monstruosa.
