Diferència entre revisions de la pàgina «La llibertat no és cap regal»
De Cafè Filosòfic Pensa
(Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/05/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=La llibertat no és cap regal |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensam...».) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
|Ponent=Stefania Fantauzzi | |Ponent=Stefania Fantauzzi | ||
|Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. | |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. | ||
| − | |Bibliografia= | + | |Bibliografia=ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen. |
| − | |||
| − | |||
| − | ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen. | ||
- (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. | - (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. | ||
-(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. | -(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. | ||
| Línia 19: | Línia 16: | ||
SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. | SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. | ||
YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. | YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. | ||
| + | |Imatge=2019043016552_ha.png | ||
| + | }} | ||
| + | Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política, i sobretot al pensament d’Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora del llibre Participar del món, de propera publicació per l’editorial Lleonard Muntaner, dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945. Actualment està treballant sobre els escrits d’Arendt dels anys 30 i 40 relacionats amb la qüestió jueva i sobre la relació entre la llei i la política, donant una atenció particular al tema de la desobediència civil en Arendt i en altres autors. | ||
Revisió de 09:36, 17 maig 2019
| Data | 2019/05/18 |
|---|---|
| Lloc | La Central Raval |
| Titol | La llibertat no és cap regal |
| Ponent | Stefania Fantauzzi |
| Descripció | L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. |
| Bibliografia | ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen.
- (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. -(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. - (2016). La condición humana. Barcelona: Paidós. - (2016). Escritos judíos. Barcelona: Paidós. - (2017). Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona: Gedisa. - (2018). “¿Qué queda? ¿Queda la lengua materna?”, en ARENDT, Hannah, Ensayos de comprensión, 1930-1954. Barcelona: Página Indómita. ARENDT, Hannah-SCHOLEM, Gershom (2018). Tradición y política. Madrid: Trotta. BERSTEIN, Richard (2019), ¿Por qué leer a Hannah Arendt hoy?: Gedisa SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. |
Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política, i sobretot al pensament d’Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora del llibre Participar del món, de propera publicació per l’editorial Lleonard Muntaner, dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945. Actualment està treballant sobre els escrits d’Arendt dels anys 30 i 40 relacionats amb la qüestió jueva i sobre la relació entre la llei i la política, donant una atenció particular al tema de la desobediència civil en Arendt i en altres autors.
