Mostra la font per a PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA

{{Acte
|Data=2021/06/05
|Lloc=Llibreria Byron
|Titol=PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA
|Ponent=Laura Llevadot Pascual
|Descripcio presentacio=Laura Llevadot. És professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat.
Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col·lecció de "Pensament Polític Posfundacional" (Gedisa) on ha publicat recentment: "Jacques Derrida: Democràcia i sobirania" (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).

Xavier Bassas. Filòsof, traductor i editor. Doctor en Llengua francesa i filosofia per la Universitat Sorbona-Paris IV i la Universitat de Barcelona, on és professor d'Estudis Francesos. Especialitzat en el pensament de Jean-Luc Marion, Derrida i Rancière, de qui ha traduit nombrosos llibres. Recentment ha publicat "Jacques Rancière. Ensayar la igualdad" (Gedisa, 2019) y también "El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière (NED, 2019). Acaba de co-editar amb Laura Llevadot, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).
|Bibliografia=BASSAS, J. y LLEVADOT, L., Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento, NED, 2021.

LLEVADOT, L., Jacques Derrida: Democracia y soberanía, Gedisa, 2021.

BASSAS, J., Jacques Rancière. Ensayar la igualdad", Gedisa, 2019.

RANCIÈRE, J y BASSAS, J., El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière, NED, 2019.
}}
En aquesta pandèmia allò que a molts de nosaltres ens interessa pensar és la manera com la seva gestió política ha visibilitat la forma en què som governats.

Allò que en un primer moment a alguns va semblar un virus messiànic, que havia arribat per aturar l'acceleració suïcida del capitalisme, ha acabat per mostrar el vincle sinistre entre l'Estat autoritari i la reconversió del capitalisme neoliberal. Sota la "nova normalitat" la vida ha esdevingut més problemàtica i precària que mai.

Per aquest motiu retornem a la pregunta kantiana que ja no obra la reflexió sobre la religió o la Filosofia de la Història sinó, pot ser, el seu final: Què ens està permès d'esperar?

Què, de les democràcies en les que vivim? Quines formes de vida seran encara possibles?